Estic en una habitació buida i no sé què puc fer. Em ve de gust ballar, però no hi ha música. Penso que podria cantar, però ningú em pot escoltar. Miro totes les parts de l’habitació amb l’esperança de trobar quelcom per entretenir-me, però és totalment buida. Només hi sóc jo. No hi ha portes, no hi ha finestres. Res. No em preocupa com sortir, ni saber com he entrat, només em preocupa avorrir-me. “He de fer alguna cosa”, penso, però què? Començo a saltar, crido, ballo, canto, ric… no, no, no! M’avorreixo… sec a terra i penso una manera de distreure’m. Ja ho sé! Llavors, tanco el ulls, “si no puc fer res, almenys m’ho imaginaré”.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.