Estic en una sala misteriosamente blanca. No es veu cap moble, cap finestra, ni tampoc cap porta. L’única cosa que veig són miralls, molts miralls a tot arreu, i llums encegadores molt blanques. Hi ha també un quadre penjat al mur, davant meu. El miro de lluny, però no veig quina pintura és. Finalment em decideixo a avançar cap a aquest quadre que veig petit. Avenço i cada pas ressona en tota la sala com un soroll sord de sabates brutes. Quan finalment hi arribo davant, no hi veig res. És un quadre totalment negre en una sala totalment blanca.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.