“Al principi era una simple relació cordial. Jo era la nova a l’oficina i ell em va ajudar molt al principi, sobretot amb els temes d’ordre pràctic. Fins i tot més endavant, em va atraure la idea de ser amics i poder veure’ns fora de l’oficina. Podrà ensenyar-me moltes coses, vaig pensar. Pero és evident que ell no pensava igual que jo, o això sembla, veient com he quedat”, va dir plorant. “No hi ha més preguntes, senyor batlle.”
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.