Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 698 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 698

Injustícia

Cristina Moro 4t A ESO COL·LEGI JANER 14 de maig del 2012 Lectura: 1 min · 646 caràcters

Vaig sortir a fora, la fina capa llagrimosa m’impedia observar el paisatge; el vent me l’eixugà. Des del balcó d’aquell hotel es podia contemplar l’extensió del camí, que antigament havia estat un riu i que amb la seva immensitat separava aquella misteriosa ciutat en dos, com una cruel línia divisòria entre rics i pobres. A l’esquerra, grans gratacels ferien els núvols amb la força del poder. A la dreta, hi havia petites casetes envoltades d’horts, que, des de la desaparició del riu, ja no garantien la subsistència. Era força clar, el meu lloc no era ni una banda ni l’altra, ni molt menys un camí que no em portaria enlloc. M’havia perdut.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats