Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.585 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.585

Insomni

Laia Minguella Rull 3r C COL·LEGI ANNA MARIA JANER 11 de març del 2018 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Trobava a faltar dormir sota el llit, sentir els roncs dels que dormien damunt seu, observar-los quan ja estaven ben adormits… Però no hi podia fer res, havia ocupat el cos del nen, havia d’actuar com ell. L’últim que volia era aixecar sospites. Ara sap que no és tan dolent ser portador d’aquell soroll estrany que crea malsons i que s’ha d’assegurar que no existeix abans d’adormir-se, quan la foscor ho inunda tot. Recordava les nits en què el nen cridava la mare perquè mires sota el llit. Ho trobava a faltar. Ara la mare entra a l’habitació i li diu: “Vols que miri sota el llit?”,- “No, estic segur que ara no hi ha res.” I somriu.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats