Estava acabant el llibre quan, de sobte, em vaig quedar en blanc, no se m’acudia res de res. Sempre, quan em posava davant d’un full en blanc, la inspiració fluïa pel meu cap i passava als dits.
No m’havia passat mai res semblant i no sabia com arreglar-ho.
Em vaig aixecar per beure un glop d’aigua i estirar les cames. Res, seguia en blanc. Vaig neguitejar-me perquè l’editorial me’l reclamava i no el tenia acabat.
Passant davant de la finestra, vaig descobrir un paisatge acolorit que contrastava amb el meu full en blanc i, de sobte, arribà la inspiració. Em vaig asseure davant el full i vaig poder acabar-lo i respirar tranquil·la.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.