Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 6.101 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.101

Ja és tard

Axel Filloy Gorraiz 3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX 26 de juny del 2025 Lectura: 1 min · 680 caràcters

Quan era petit el meu pare sempre arribava tard perquè treballava molt. En aquell moment jo no era conscient del que passava. Jo només volia veure’l. Ell treballava per poder marxar de vacances o donar capricis a la família. A mesura que em feia gran, li demanava si es podia agafar una mica de temps per a mi. Ell sempre em deia que quan pogués ho faria, però no ho feia mai. A la feina el tenien com un esclau. Un dia vaig agafar una pulmonia perquè no tenia claus de casa i ell no va vindre a obrir-me fins ben entrada la nit. Després d’aquell esdeveniment va començar a tindre temps per a mi, però per a mi ja era massa tard.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats