Era el somni de la meva vida, la cosa més bella que m’havia passat mai, tants bons moments, tants riures però també plors. Sempre aquí quan més l’he necessitat i espero haver-hi estat jo també. Ens enteníem, era com la meva mitja part, li ho explicava tot i ell també a mi. Era realment fantàstic, impressionant, immillorable, simplement perfecte. Tot plegat em feia sentir lliure, fresca, feliç: JO! En aquell moment vaig decidir fer-vos part de la meva felicitat i vaig escriure aquest relat que ben bé hagués pogut reduir-se a dues paraules: “t’estimo, Dudu”. Sempre seràs el meu peluix preferit; junts ahir, junts avui i junts demà!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.