Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 1.055 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.055

Jurar-se l’eternitat

Anna Fonte 1r Batxillerat C COL·LEGI SANT ERMENGOL 12 de març del 2013 Lectura: 1 min · 633 caràcters

Alçà sa mirada negra i penetrant i la mirà, era del tot cert que aquell “Sí vull” era el que els faria romandre junts eternament. Ell, li dedicà la seva última mirada de promès i recordà molts dels bells moments que havia compartit amb el seu amor: passejos per la riba del parisenc riu Sena, cançons dedicades a la ràdio, tombs pels jardins de Versalles, carícies en miradors des d’on llur país els dedicava una postal… I sense adonar-se’n, els seus llavis havien segellat el compromís que s’havien jurat des dels setze anys. El món s’aturà per a ell, però, aparentment, continuava el seu cicle natural. S’havien jurat amor etern.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats