Fas justícia, la justícia que aquest món immers en el caos i l’obscuritat no deixa d’amagar, d’intentar atrapar en un pot de vidre perquè no pugui fer el seu efecte sobre la humanitat. Mentre obres en canal, mentre vesses la sang i exposes al món els errors dels òrgans, mentre li robes l’últim alè i la salves de la putrefacció del futur incert d’aquest món, saps que és el correcte. Ets coneixedor que, quan demà al matí la trobin amb la teva marca de l’home del sac al costat del seu jove rostre petrificat en la joventut eterna, els faràs conscienciar-se.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.