Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.380 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.380

La bella foscor

Bernat Vitales Masó 3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma 21 de febrer del 2024 Lectura: 1 min · 639 caràcters

A l’antiga casa, el vell gos tancava els ulls per sempre. La família l’envoltava, somrient. Sabien que era el moment. Amb una llàgrima, va tancar els ulls. La mort era com una abraçada càlida, l’últim amor que rebia. Amb tendresa, van enterrar el vell amic al jardí, sota l’ombra d’un arbre que havia vist passar moltes generacions. Les flors de colors brillants recordaven l’alegria que el gos els havia portat. Les rialles del passat encara ressonaven a l’aire i sabien que l’esperit del gos romandria amb ells per sempre. La vida i la mort, tots dos compartint l’eternitat de la memòria. L’ànima del vell gos va fer florir aquell arbre.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats