Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.882 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.882

La bellesa de la vellesa

Maria López Ballester 4t B Col·legi Mare Janer 10 de gener del 2021 Lectura: 3 min · 2.010 caràcters

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.uMARIA LÓPEZ BALLESTER_4t B
Col·legi Mare Janer

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.uMARIA LÓPEZ BALLESTER_4t B
Col·legi Mare Janer

Havíem passat la infantesa junts, havíem crescut i envellit junts. Érem inseparables. Només ell i jo. Passaven els dies i cada cop el nostre amor era més intens. Només desitjàvem que allò durés per sempre. Em donen la notícia que el meu cor no batega com ho hauria de fer. Últimament em noto dèbil, però penso que res importa si estic amb ell. Em desperto al llit de l’hospital, em diuen que tinc un cor nou, i ara, tot s’ha arreglat. Arribo a casa i no hi ha ningú, noto un buit i m’espanto. On és? Què ha passat? Em donen el nom de l’amo del cor que duc i, sense saber com, em trobo enmig del cementiri, amb un ram de flors a les mans.V

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats