Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.046 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.046

La brisa

Valentí Capdevila 3r A EA SEGONA ENSENYANÇA STA COLOMA 4 d'abril del 2021 Lectura: 1 min · 631 caràcters

Va caminar amb la mirada perduda fins a arribar a aquell indret. Quan va arribar, va sentir com el vent fred li acariciava la cara. Va recordar quan s’esforçava, i ja no podia més. La impotència la dominava. Ho intentava, intentava ser millor, intentava constantment buscar raons per no fer-ho, però no li servien. No estava segura, però no se sentia estimada ni valorada per ningú. Va fer un pas endavant, el pas que va marcar la diferència. Va fer el pas amb inseguretat i es va deixar caure. Una mà va intentar agafar-la al vol per aturar-la, però no va poder. La brisa de la caiguda, edificis i… Tot seguit, un cop i silenci.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats