Ningú ens va dir que fóssim. Ningú ens va dir que ho intentéssim. Ningú ens va dir que seria fàcil. Algú va dir que som els nostres somnis, que si no somiem estem morts. Els nostres passos segueixen l’instint que ens porta al desconegut. No mirem els obstacles que hem superat, sinó aquells que anem a superar. No es tracta de ser els més ràpids, els més forts o els més grans. Es tracta de ser nosaltres mateixos. No som només corredors, ni alpinistes, ni esquiadors… ni tan sols esportistes… Som persones. No estem segurs d’aconseguir-ho, però d’una cosa sí: estem convençuts que conquerirem la felicitat. Què busquem? Potser viure?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.