Quan vaig rebre aquella carta, la vaig obrir immediatament. En Manel mai m’enviava cartes i em va resultar molt estrany tenir notícies seves. Ràpidament vaig llegir-la i l’expressió de la meva cara va canviar. “Hola, Clàudia!
Sé que no parlem des de fa molt temps, des que jo vaig marxar d’Andorra. Recordaràs que alguna vegada t’havia parlat dels meus projectes i tu havies pensat que estava tocat del bolet.
Durant aquests anys, he iniciat alguns negocis i sense adonar-me, m’he convertit en un home ric. Estimada, vull demanar-te que vinguis i et facis càrrec de tot el meu imperi. Vull viure tranquil el temps que em queda.
Teu per sempre.”
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.