Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 5.047 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.047

La carta

Noa Lorente Morales 3ème H Lycée Comte de Foix 6 de maig del 2023 Lectura: 1 min · 633 caràcters

Vas marxar. No sé per què; però ho vas fer. Avui, un mes després, penso si vas ser real o no; si la lluita i el dolor eren reals. No ho sé, no tinc cap resposta a cap pregunta i crec que si en tingués, no m’agradarien. Penso que em vas ensenyar tantes coses que ara el món se’m fa petit. No et mereixia, ho sé; però potser podries haver-te quedat més temps al meu costat abans de córrer lluny sense acomiadar-te. Ara em demano si potser la culpa va ser meva. Segurament vaig cridar i plorar molt o no vaig lluitar prou i tu ja no ho vas aguantar més. T’entenc. Tothom marxa, perquè no pot més. És normal. Jo també marxaria si pogués.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats