–Et dic que jo no ho he fet! –li vaig cridar a la mare i vaig córrer a tancar-me a l’habitació. Quan va arribar el pare, va trucar a la porta dient que volia parlar amb mi, no li vaig fer cas i al cap d’uns minuts se’n va tornar a parlar amb la mare. Després de mitja hora vaig aconseguir adormir-me. L’endemà em vaig despertar amb una estranya sensació, vaig mirar el rellotge: eren les onze del matí i els pares no hi eren, estava sol a casa. Al rebedor vaig trobar una nota plena de símbols incomprensibles. De cop la porta es va obrir i vaig veure una silueta fosca i sense rostre que avançava lentament però sense pausa cap a mi…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.