Adrià Blat Vidal_3r C Col·legi Anna Maria Janer
La final. Era la final més important per a Andorra i per a l’equip. Ja estàvem tots preparats als túnels dels vestuaris quan, de sobte, va aparèixer el rival. La primera impressió que vàrem tenir va ser: “Uf, quines bèsties!” L’àrbitre ens va acompanyar al camp. Els pares mirant i l’afició animant. Ho havíem de donar tot. El xiulet va indicar l’inici del partit. 40 minuts per endavant. Vam començar perdent, però encara quedava molt. Mitja part. Seguíem igual. De sobte, la sort va canviar i es va posar de la nostra part. Amb dos minuts i poc més en vàrem tenir prou. L’àrbitre xiulà el final. La copa va ser nostra i per a Andorra.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.