Camino pel carrer, començo a sentir l’emoció del que serà un gran partit. Jo no el jugo, ni tan sols el veuré al camp, però igualment tinc aquella sensació que recorre tot el cos quan entres a l’estadi, veus la gespa, l’afició ansiosa amb ganes de viure una gran nit. Tinc la impressió que tothom experimenta el mateix nerviosisme que jo. Els minuts passen, tot i l’eufòria col·lectiva sento silenci en el meu cap, el batec del meu cor. Imagino el moment més enèrgic del partit, l’himne. Salten els jugadors al camp, es dibuixa el mosaic i s’inicia la retransmissió d’en Puyal. Comença una nova nit màgica de Champions. Força Barça!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.