Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 2.506 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.506

La gent també m’estima

Javier Costabella Alcaraz 3r A Col·legi Maria Moliner 29 de gener del 2018 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Em passo tot el dia quiet, no em puc moure. Per més que ho intento no puc moure ni un sol mil·límetre. No sé per què la gent es tira a sobre meu quan se’ls veu cansats, també se m’asseuen al damunt  per estar més còmodes que dempeus. I no vulgueu saber què em passa a la nit… nens petits que em mullen, adults que em fan posar vermell… Un dia se’m van tirar tres persones a la mateixa vegada! Les meues potes, el meu cos, tot jo em vaig trencar i em vaig quedar a terra… però al dia següent… NOVES POTES I NOU COS! La gent no sol se serveix de mi… també es preocupen per la meva salut. Perquè saben que sense mi, no podrien dormir!

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats