Elisenda Boltas _3r B COL·LEGI ANNA M. JANER
Ella sempre està sola, tant a dins d’un estoig com a fora. No és com les persones, si està sola és feliç i si no, també. L’ésser humà no pot estar sol, la solitud ens provoca basarda. En el nostre interior ens sentim indefensos davant el temor a l’isolament, a l’aïllament; en canvi, la goma no té mai aquest sentiment, està acostumada a dependre dels altres perquè ella no pot fer res sola. Si ningú la utilitza, espera i espera, descansa, fins que algú la fa servir. Un dia arriba al seu final, s’acaba, després d’haver viscut una vida sense patiment i amb l’esperança d’haver-nos estat útil, cosa que, possiblement, mai ningú li agrairà.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.