Raul GonzÁlez_ 3r A Col·legi anna Mare Janer
No vaig dormir en tota la nit, jugava a les 12.00 la gran final de futbol. No podia parar de pensar que ho havia de donar tot al camp. Escoltant música, vaig agafar la motxilla i vaig agafar el bus cap a l’estadi. En entrar al vestidor, els vaig mirar a tots a la cara, sabia que ho donarien tot al camp i que guanyaríem la final. Com a capità de l’equip sentia que tots confiaven en mi. Jo confiava plenament en ells. Gràcies a això vaig fer un dels millors partits de la meva vida. Amb un gol meu a l’últim minut vam guanyar la final. No podia explicar l’alegria que sentia en aquell moment, però era el noi més feliç del món.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.