Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 606 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 606

La guineu

Laura Navarro 2n A LYCÉE COMTE DE FOIX 28 de març del 2012 Lectura: 1 min · 591 caràcters

Recordo que davant de casa de les meves cosines hi havia un prat gran ple de neu, on hi passejava una guineu. Era tan presumida que sempre caminava de peu. Li agradaven les pistes de Soldeu. Anava amb trineu pel Pirineu. Tenia un mestre que es deia Andreu, i sempre deien adéu. També creien en Déu. Un bon dia l’Andreu es va trencar el peu esquiant en aquell prat ple de neu. La guineu entristida va ser breu i li va dir adéu, i va marxar a peu. I des de llavors cada cop que anem a visitar l’Andreu ens diu sense cap dubte “passeu, mengeu i beveu, que aquella guineu m’ha deixat sense veu”.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats