Llegeixes mentre camines, avances pel camí de tornada a casa sense treure la vista del llibre que tens a centímetres de la cara, fascinat per una obra que conté la més interessant història que hagis llegit mai. El ritme de lectura és igual que cada pas, la teva respiració, marcada per cada coma, passes a dependre totalment del que llegeixes. El teu cor s’accelera en els moments més crítics, et rellisquen llàgrimes per les envermellides galtes als instants més tristos. Sents que no pots fer res per parar de llegir. La mare esperava a casa, però no vas tornar-hi mai, el llibre et va atreure tant, fins al punt d’entrar a formar-ne part.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.