Diumenge, 15 de novembre del 2026 Relat núm. 2.186 de 6.608
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.186

La llàgrima que va caure

Inés Pinto Da Silva 3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ordino 1 de desembre del 2016 Lectura: 1 min · 644 caràcters

Vaig notar una gota sortint del meu ull.  Vaig veure que estava plorant. No sé per què plorava. En aquell moment em feia mal el cor. Era un mal al cor, no ho sabia. La tristesa em portava amb ella. Em feia mal, molt de mal, no sé per què, no ho entenia, la veritat. Aquell mal era interior. Cada cop queien més llàgrimes, no ho sabia, la veritat. Mentrestant, algú m’eixugava les llàgrimes, no sabia qui era. Una persona que em feia sentir molt bé amb la seva presència. Crec que era una persona que venia d’un altre món, del cel, crec, que era molt propera. Ja no estava al meu costat. De sobte, havia desaparegut. Em va deixar un buit al cor.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats