Col·locada sobre un prestatge, sempre espero que algú m’esculli, pel meu model de línies, pel meu color, la meva marca. Penso que els agrado per com soc, em posen dins d’una bossa i qui sap si em portaran al meu últim destí, que pot ser una casa, una oficina, un estudi important, o a un lloc on un nen, simplement, s’hi entretingui fent gargots. Quan m’obren i sento el pessigolleig dels dibuixos i escrits que tracen i queden marcats sobre el meu cos, em veig diferent, més bonica. Puc arribar a ser una eina molt útil per a un escriptor, per a un arquitecte. O puc ser un bon utensili per a un alumne amb molta feina per fer i per escriure.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.