Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 6.246 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.246

La llum que no s’apaga

Nil Bertran Catalinas 3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL 10 de gener del 2026 Lectura: 1 min · 543 caràcters

Al matí, abans que em desperti, ella ja hi és. Converteix el soroll en pau i el silenci en força. És com una petita espurna de llum enmig d’un món tot fosc. I és per ella que m’aixeco cada dia. Sempre hi és, en els bons i els mals moments. No ho vol reconèixer, però és la meva heroïna. Em fa petons que em curen i abraçades que arreglen el meu món. És una de les persones que més estimo. A vegades s’enfada amb mi, però és pel meu bé. Gràcies a ella no he tingut problemes. Així que per mi, ella és la llum que no s’apaga, la meva mare. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats