Era un dia boirós. Va despertar-se amb ganes que tot sortís bé, que tot allò hagués acabat al més aviat possible. Però tot i així res no va aconseguir canviar la seva sort. Es passa el dia observant com li fluïa la sang per aquell tub de plàstic groguenc. La Clhoe sempre lleial li feia companyia. Des de ben petita totes dues havien passat hores i hores juntes, com si fossin germanes, quasi bé ho eren. La melangia de poder perdre-la envaïa el seu cap. Que n’és de ximpla la vida, un cicle continu pel qual passen tots els éssers vius. Estava trista.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.