Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 594 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 594

La mare

Enric Moyano 4t C ESO INSTITUT ESPANYOL 22 de març del 2012 Lectura: 1 min · 649 caràcters

Ell era essencial, ho sabia i era discret. Hi havia un fet que mai l’abandonaria. Se sentia molt culpable però formava part del seu passat. Un bon dia sense cap explicació va sortir de casa tot feliç i es va dirigir amb la seva mare al mercat. Mentre comprava la mare, ell es va quedar mirant la màquina de boles plena de regals. De sobte estava sol, la mare ja no hi era. La va buscar. Preguntava a tort i a dret si algú l’havia vista. Sense escoltar les respostes se’n va anar allà on l’havia vista per última vegada. Se sentia perdut, sol i desvalgut. Pensava què seria d’ell, qui l’ajudaria a sobreviure. Va cridar i ple de suor es va despertar.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats