Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.213 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.213

La meva amiga pedra

Lluna Dos Santos 3ème A Lycée Comte de Foix 28 de juny del 2021 Lectura: 1 min · 628 caràcters

Era el meu primer any de colònies, els dies passaven i encara no tenia amics. Un dia vam anar pel bosc i em vaig trobar una pedra molt bonica en forma de cor. Me la vaig emportar al casal i la vaig començar a cuidar com si fos filla meva. Li vaig posar un nom, l’alimentava, la banyava, la passejava, ens explicàvem la vida… Sempre va estar al meu costat, en els moments complicats i en els feliços però uns dies més tard un nen me la va trencar, i la nostra complicitat es va esvair. L’endemà em vaig aixecar a les tres del matí a enterrar-la. Vaig plorar molt i els monitors al veure’m es van espantar. Adeu, estimada pedra.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats