De petita, anava a veure jugar el meu germà gran a futbol. Em va començar a agradar i li vaig dir a la meva mare que també hi volia jugar, però ella no hi va estar d’acord. Deia que podia provar altres coses com el ball, perquè pensava que el futbol era per a nens. El meu germà em va ajudar a convèncer-la. Finalment, m’hi van apuntar. Era complicat perquè jugàvem amb nens, però amb esforç vaig aprendre a no rendir-me. Amb el temps, el futbol femení ha evolucionat, i hem format un equip de noies. Recordo el meu primer partit, quan sense voler vaig agafar la pilota amb la mà. Ara jugo a l’Enfaf i jugo amb la selecció nacional de futbol.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.