Em desperto i sóc conscient que respiro i que torno a estar viva. En dono les gràcies. Surto del llit i em miro al mirall. He passat molt temps que fer això em feia mal. Veure’m m’enfonsava. Veia una nena de quinze anys amb por a no poder viure el que li quedava, que se li apagués la llum. No em podia creure que a poc a poc el meu cos es consumia. Però de cop va voler sortir endavant i em van venir més ganes de lluitar. Una lluita molt llarga i dura. Però ara em veig al mirall i després de tant temps el que veig em fa feliç i orgullosa. Ja no caldrà portar mocadors al cap per amagar el que no tinc. La meva lluita ha acabat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.