Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 4.461 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.461

La meva ment

Lara Jane Lumangtad Cuaresma 3r F EA 2A Ensenyança Encamp 4 de març del 2022 Lectura: 1 min · 698 caràcters

Tenia una vida perfecta. Estava a casa amb els meus amics així com amb la meva família. No paràvem de riure ni de fer ruqueries. Ho tenia tot, era feliç. De sobte, estic en una habitació blanca, no deixa de sonar un piiiiiiii insuportable. Observo com la gent que estimo no deixa de plorar. El meu pare crida el meu nom desesperat. Cauen gotes de les galtes de la meva mare, que mira cap a un punt fix. Per primer cop veig dèbil el meu germà. El seus ulls brillen. El meu xicot xiuxiueja que no el deixi sol. La meva millor amiga està tremolant al terra. Sento com algú m’arrossega a un lloc tot obscur. Estic sent arrossegada per la mort…

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats