Era a Andorra, per fi! Em vaig llevar per a anar a escola. Feia tard. Vaig anar per una carretera en obres, no podia passar… Vaig anar per una altra i, per mala sort, hi havia cua. Obres pertot arreu. La nova ciutat era plena de cases velles, pidolaires i llocs molt lletjos. No podria ser feliç mai en un lloc com aquest! Aleshores, mirant per la finestra vaig veure un noi. Finalment, vaig arribar a classe, asseguda darrere tothom, pensant, vaig escriure “t’estimo”, en aquell moment em vaig adonar que estava enamorada. Era un amor impossible, jo era la nova alumna de l’escola amb la qual ningú no volia ni parlar.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.