Vaig ser fet amb molt amor anys enrere, un amor inimaginable que dia rere dia em traçava amb una excepcional paciència. L’únic que vaig conèixer va ser aquell somriure càlid que em donava una benvinguda cada matinada, quan m’agafava del racó de les joguines per continuar la feina; però, quan la labor va ser finalitzada, vaig quedar arramblat en un racó. Els dies passaven i tot era igual, fins que em van redescobrir.
Vaig trobar el meu paper en la societat i vaig desenvolupar-lo. Sempre que m’agafaven posaven cara de curiositat, i en acabar-me es veia la satisfacció en els seus rostres.
La meva vocació era la de ser un llibre, un bon llibre.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.