Un dia normal vaig anar a veure la meva padrina perquè tenia ganes de fer-li una sorpresa. Vaig agafar el bus i em vaig dirigir a casa seva. En arribar, em va obrir ella mateixa, la vaig abraçar i li vaig dir: “Padrina, et sembla bé si anem a passejar?”, i va afirmar amb el cap. Jo no m’ho esperava, però baixant les escales ella va caure. Nerviosa, li vaig preguntar: “Padrina, padrina, estàs bé?”, i no em va contestar. Em vaig espantar molt, no sabia què fer. Finalment, vaig agafar el telèfon i vaig trucar a l’hospital. L’ambulància va trigar 15 minuts i quan va arribar els metges em van dir que ja no es podia fer res per ella.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.