Quan som petits, la nit ens fa por perquè se’ns amaguen monstres sota el llit. Quan ens fem grans, els monstres són diferents. La manca de confiança en un mateix, solitud, penediment i encara que siguem més grans i més savis, ens segueix fent por la nit. Dormir. És el més fàcil de fer. Només hem de tancar els ulls. Però per a molts de nosaltres dormir sembla que està fora del nostre abast. Volem fer-ho però no sabem com aconseguir-ho. Però una vegada que ens enfrontem als nostres dimonis, ens enfrontem a les nostres pors i ens lliurem als altres per ajudar. La nit no fa tanta por perquè ens adonem que no estem completament sols en la foscor.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.