Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 1.842 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.842

La noia de blanc

Pepa Bertran 3r C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP 29 de desembre del 2015 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Són les quatre de la tarda. És el primer dia de les vacances i no sé què fer. Penso en la gent que m’envolta, en la que m’estima. No hi ha gaire gent que valgui la pena en aquest món. M’aixeco, vaig a vestir-me. Agafo les claus de casa i marxo. Començo a pujar pel camí de darrere de casa. De sobte, veig els meus pares arribar a casa. Hauria de tornar. Començo a córrer. No tinc cap direcció. Travesso el poble sense pensar què deu dir la gent de mi. Sento un cop molt fort. Em desperto, són les set del matí. Estic en una habitació blanca. Els llençols blancs. Una dona vestida de blanc entra per la porta. Noto una punxada a l’estómac.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats