Dilluns, 16 de novembre del 2026 Relat núm. 1.147 de 6.612
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 1.147

La nostra espècie desapareix

Tomas Standeven 4rt D EA2A ENSENYANÇA ENCAMP 29 d'abril del 2013 Lectura: 1 min · 606 caràcters

Som l’any 2012. La nostra espècie s’està extingint a poc a poc. He perdut gran part dels meus amics durant aquests anys. Aquest món ja no és el que coneixia. Els grans boscos han desaparegut. Jo estic capturat dintre d’una habitació de vidre tan petita que em costa respirar. Trobo a faltar la meva casa. No sé quan temps podré suportar-ho. M’alimenten de rates cada quatre setmanes i només tinc una mica d’aigua per no deshidratar-me. Cada dia vénen una estona, m’observen i em fan ganyotes estra-nyes. No sé quin és el meu nom vertader, però ells, aquestes coses estra-nyes que em miren, m’anomenen serp.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats