Empenyo la porta amb el palmell de la mà. Escolto la campaneta. De cop i volta sento la seva aroma dolça, és perfecte. Repasso amb ulls llaminers tot el que m’envolta. Diferents colors i cadascun té un significat. El millor, el color taronja, perquè en veure’l em recorda els estius a la platja, anant amb bicicleta a la tarda, els amics… En agafar aquest bocí de pastís de xocolata tinc ganes d’agafar-ne un altre i un altre, però no. Me l’apropo als llavis i és com si assaborís les nits de Nadal amb l’àvia, les seves abraçades, els seus petons. Vaig sortint d’aquell paradís espectacular observant els dolços i… escolto la campaneta.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.