Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 5.429 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.429

La pedra blava

Roser Bordes Miró 3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL 17 de març del 2024 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Avui us explicaré la història de com la flama d’aquella espelma que no s’apagava va deixar de cremar. Va començar amb aquella gran i brillant perla blava, que a poc a poc es va anar enfosquint. Hi ha una clau per poder agafar el bon camí, el camí de la vida. Per anar a un lloc sa on el plàstic no sigui la superfície més gran, on els animals no es vegin perjudicats per la vida humana, on els pulmons no semblin els d’un fumador i que es pugui respirar aquell aire tan pur que hi havia abans. Una clau tan petita que només consisteixi a reciclar, reduir i reutilitzar, que ens porti a un lloc tan gran. El nostre planeta. El planeta Terra.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats