Dissabte, 21 de novembre del 2026 Relat núm. 6.487 de 6.622
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.487

La pedra màgica

Nina Mattis 3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX 15 de maig del 2026 Lectura: 1 min · 639 caràcters

Un dia vaig anar al bosc amb el meu pare. Al camí hi havia pedres, alguna brillava molt. Vaig agafar-la, no pensava i els meus dits van tocar aquesta pedra, vaig sentir una sensació estranya. En aquell moment em sentia captivada. Marxem cap a casa, soc com un robot i no tinc cap cosa al cap, marxo no sé on. Deixo la pedra sobre la taula, brilla en un altre color. No sé per què, és màgia i ja està. Continuo notant que cada dia canvia de color. Estic perdut en un altre món, em sento com un ocell d’aquells petits que volen el matí tot cantant. Però un bon dia el meu gat la va trencar i, saps què?, era resina amb leds. Què hauries fet?

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats