Un noi alt, ni molt prim ni molt gras, amb ulls clars (millor blaus), cabell curt, morè, que sigui esportista, intel·ligent, ric, amb bon gust per vestir, que sigui sentimental, és a dir, que sempre m’escolti, que mai ens enfadem, que sempre estigui amb mi, que no rigui dels problemes que tinc perquè per a ell són ximpleries, que no ronqui, que si s’ha de tirar un pet, ho faci al lavabo i no al sofà, que cuini com un xef, que no passi de mi quan estigui mirant un partit de futbol i que sàpiga cantar o tocar un instrument. Oi que tot això sona molt bé? Doncs per a mi no, perquè a vegades la perfecció és avorrida… I tu, què busques?
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.