Un dia d’estiu, estava una mica avorrida. Vaig dir al meu pare d’anar a una platja prop d’on érem, però que fos bonica, ja sabeu, una platja d’aigua turquesa, amb una sorra blanca i neta. Ell em va dir que en coneixia una d’igual com la que li havia acabat de descriure. Em vaig preparar, vam agafar el cotxe i vam anar-hi. Quan hi vam arribar, vaig quedar impressionada, era un somni. La platja era igualeta com me la imaginava. No havien passat ni cinc minuts, que vaig començar a córrer i em vaig tirar a la preciosa aigua turquesa. Aquell moment va ser tan bonic i tan inoblidable! I una posta de sol ens acompanyava.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.