Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 2.879 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.879

La pluja

Alèxia Jiménez 3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino 11 de desembre del 2018 Lectura: 1 min · 641 caràcters

Alèxia Jiménez_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
De lluny sento caure la pluja i no vull obrir els ulls. Sento cadascuna de les gotes picant el terra del meu balcó, d’una en una però de manera precipitada. Ahir no vaig recordar abaixar la persiana i ara veig el rastre de llum que deixa anar el fanal de la cantonada. Tinc fred. Pujo les mantes i poso bé els llençols. Em tapo fins al coll i torno a tancar els ulls. Sento una altra vegada la pluja i començo a tenir son. Estic cansada, badallo sense parar. La pluja cada vegada la sento més i més lluny. De sobte, escolto la mare remenant a la cuina i de cop i volta comença a cridar el meu nom. Quin mal de cap! El nou dia ja ha començat!

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats