Sabia que passava alguna cosa. Escoltava sorolls estranys i quan es llevava, tenia cops marcats a la cara. Un dia, es deixa la ràdio engegada. A la nit, algú pica a la porta, obre però no hi ha ningú. Els cops s’escolten des de la cuina, i després des de l’habitació, on troba una fotografia de la seva companya. De sobte, s’engega la ràdio i s’escolta una veu molt fluixa: “encara sóc aquí i ja m’has abandonat”. Tot seguit, li ve volant a les mans (potser és cosa del vent ja que la finestra és oberta) la foto tacada de sang de la seva dona morta. Quan es gira la seva companya ja respira.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.