“Era l’aniversari de la Melanie, però estava sola. No tenia amics, el germà era addicte, el pare contractava putes cada nit i la mare s’emborratxava des que havia sabut que el seu home l’enganyava. L’única persona a la seva vida era el monstre que li parlava cada dia. La Melanie havia enviat la invitació a tots els de la seva classe. Havia de ser una festa inoblidable. Però aquí estava, asseguda al sofà, amb l’única companyia del monstre. El monstre la turmentava. Tanmateix, no era dolent, volia que ella estigués bé. –Tinc un regal per a tu –va dir-li el monstre. Qui sigui que llegeixi aquesta carta entendrà que la meva ment no és un monstre, simplement m’ha deslliurat del meu sofriment.” Carta de la Melanie abans de suïcidar-se penjada d’una corda.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.