El soroll de les gavines i del mar em relaxen. Menjar marisc a la vora del mar, no hi ha res millor. Cada dia que passa estic més feliç de poder tindre el que tinc, però hi ha una cosa al meu interior que m’aporta dolor. No sé què és. Cada dia que passa m’entristeixo més, no puc deixar de pensar. He de pensar en l’endemà i… puf, és la por, que s’ha engrandit, demà tornem a Andorra, per la tornada al col·le. Col·le per a mi és aixecar-te aviat per a anar a treballar sense cobrar, i no fer una migdiada d’aquelles després de dinar. La vida bona s’ha acabat.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.