Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.245 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.245

La vaig veure

Mireia Molné Durà 3rB EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO 18 de juny del 2019 Lectura: 1 min · 689 caràcters

Mireia molné durà _3rB  EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO
Estava allà, estirada, immòbil, a terra, sense moure’s, sense respirar. Vaig agafar-la, vaig dir-li que tornés, que no em deixés. Quina ruqueria, ni que solgués escoltar-me. Sempre havia sigut una noia molt tossuda i si se li havia ficat al cap de morir, no pararia. I menys si ho feia amb ajuda de dos amics: el destí i la mort. I no us penseu que es va suïcidar, no exactament. Ella no tenia gaires amics, així que trobar-se amb el destí i la mort va ser el millor que li podia passar. Per fi tenia dos amics, encara que a canvi li arrabassessin la vida. El destí va fer que tingués una malaltia estra­-nya, i la mort va acabar la feina.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats