En Manel des de la detenció del seu pare pensava si realment existia la justícia. A poc a poc, obria els ulls i descobria la vertadera cara del món. Reflexionava: només hi ha males notícies, morts, guerres, fam, sofriment, tot és de color negre. Per una altra banda, pensava que sense aquestes desgràcies no sabria apreciar la bellesa que l’envoltava. Tanmateix, no trobava la manera d’aixecar el cap i continuar vivint. A més a més, no sofria el comportament de la gent del seu entorn. Qui no té feina, el gat pentina. En canvi, el seu pare sempre duia un gran somriure ple d’energia i li repetia constantment que era innocent!
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.